El primer punt el va abordar la Dra. Ana Maria Jiménez Monzón, metgessa de família que exerceix a Las Palmas de Gran Canària i que pertany al grup impulsor de Dimensión Humana de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria. La Dra. Jiménez va parlar de la necessitat d’una medicina “basada en l’afectivitat”: “La medicina basada en l’evidència no és possible sense el pacient, les seves creences, prejudicis i expectatives. Perquè aquestes tinguin cabuda en el món mèdic actual, hauríem de parlar conjuntament d’una medicina basada en l’afectivitat”.

La Dra. Rosa Solà Alberich, catedràtica de Medicina de la URV, va tractar sobre el paper de la Universitat en la formació de metges en aquesta societat canviant. I, fonamentalment, com l’ensenyament no hauria de limitar-se a donar competències en el terreny purament científic, sinó transmetre les actituds i valors que han de conformar al metge en general i al metge de família en particular.

Finalment, el Dr. Xavier Allué Martínez, cap de Servei de Pediatria de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, metge, etnòleg i antropòleg, va analitzar com pot ser el futur davant la nova societat emergent, i la dicotomia que apareix entre la competència científica i la incompetència cultural. En la seva opinió, aquesta dicotomia es fa evident per les diferències que existeixen entre la cultura dels metges i la de la població a la que atenen (en part, a conseqüència de les grans migracions del mon globalitzat). El perill és la possible deshumanització de l’assistència sanitària “després de milers d’anys de relació humana entre metge i pacient”.