Es pot pensar que, al fer-se en un lloc petit, les limitacions logístiques i d’espais deslluiran l’esdeveniment. Ben al contrari, ens brinda l’alternativa d’idear un congrés diferent, tant en el funcionament com en l’estructura: un congrés postconvencional.

També ens agrada la idea d’okupar literalment la ciutat, d’estar immersos, envoltats d’ambient de congrés.


El lema és “el treball en equip”

Funcionar en equip és més gratificant, flueixen més idees i el pensament col·lectiu pot ser molt més productiu i capaç de posar al seu lloc les demandes, de vegades poc realistes, que ens venen de tot arreu... I, augmenta les possibilitats de trobar sortides imaginatives!

A més el suport de l’equip és una eina bàsica per protegir-nos de la síndrome del “socarrat”, pandèmia de disseminació més ràpida que alguns virus informàtics...Potser ens socarrem perquè no aconseguim infiltrar les nostres expectatives i necessitats en el conjunt... Potser la nostra força ha minvat al deixar de ser equip. O intentar ser-ho i no poder materialitzar les idees ni dissipar les nostres pors, angoixes i desconfiances... Si més no, no estan menys cremats els que treballen en equip?

Prenent el relleu del congrés de Barcelona on es va tractar sobre les noves demandes de la població, a la taula inaugural recordarem aquestes necessitats, parlarem de la realitat de cada dia i veurem com estan influint en l’ànim dels sanitaris els canvis socials i de “pacte” professionals-societat.

Sí, és clar que patim una situació difícil, fruit d’una progressiva descapitalització de l’Atenció Primària (AP), on l’índex de cremats, cansats o encesos és molt alt, però la queixa sola no ens porta enlloc. Cal que pensem en estratègies de millora, que cerquem eines per protegir-nos, o acabarem tots rovellats. Com els cargols, dins la closca fins ser menjats – socarrats - en un aplec.

El/la professional d’AP vol fer bé la seva feina i vol que li permetin pensar i decidir. Per això cal mantenir una bona competència (formació), il·lusió i ganes (motivació) i treballar en un entorn amb els equipaments necessaris i amb un disseny de funcionament orientat a la resolució dels problemes.
És que les solucions han de venir de dalt- pensem sovint-, tot i que difícilment seran equitatives.

Totes??

Tenim el repte de millorar el que depèn de nosaltres i de reivindicar i decidir els canvis de forma honesta, constructiva i participativa. Cal que decidim nosaltres!
Mantenir la competència requereix un esforç personal i millorar les relacions amb l’equip, un esforç de tots.

En aquest congrés treballarem la formació clínica, però especialment les relacions de l’equip.

I com ho farem?

Els participants estareu en un equip, que serà (durant tot el congrés) el vostre equip de companys d’AP. Hi sereu assignats de manera aleatòria (els comitès ens reservem el dret d’actuar com a entitat proveïdora on els treballadors no tenen l’oportunitat de triar els companys, com passa a la realitat a la majoria dels CAP).

No serà l’equip en què us moveu cada dia, sinó un de nou, amb les seves virtuts i defectes. No serà una rotllana d’amiguets.
Estaran formats per un màxim de 10 persones i, com dins dels equips no tots som iguals, cada un dels components jugarà un paper, el que li toqui en els moments de crisi i en els de diversió, sempre en benefici de tots i d’un mateix.

Els membres, com a la vida real, no aniran sempre junts del bracet, sinó que es veuran en situacions on triaran opcions d’actuació diferents, s’hauran de posar d’acord i pactar. I serà convenient diversificar-se per poder donar resposta al màxim de qüestions que s’aniran plantejant.
L’equip necessitarà moments de reflexió i d’esbarjo que lògicament també hi seran.

Els equips es mouran dins de grans activitats (d’unes 150 persones) que es diferenciaran per colors i s’aniran movent pels diferents llocs de la Seu (estacions) de manera conjunta.
El dia s’iniciarà amb una sessió de tots els congressistes al “Castell de Ciutat” i després del cafè començarà la diàspora i l’okupació pel poble de La Seu.
No sabem si es podrà assolir del tot, però pensem que val la penar provar-ho.
Un consell: prepareu roba còmoda i com que es tracta de participar en activitats sanitàries, us insistim en que no us oblideu de la TSI ni la motxilla que us lliurarem el primer dia i que haureu de portar durant tot el Congrés.
Us esperem a la Seu amb ganes de treballar i participar en equip.

Gisela Galindo
Presidenta del comitè organitzador